La campanya d'excavacions al Casol acaba amb la troballa d’un mur que canvia la fesomia del jaciment

La campanya d’excavacions d’aquest juliol al Casol de Puigcastellet ha acabat descobrint les restes d’un mur de 14 metres que dibuixarien el perímetre de la banda sud. Aquest descobriment, que canviaria la fesomia actual del jaciment, respon a les hipòtesis dels arqueòlegs que creien que hi havia d’haver un sistema de tancament de la fortalesa.

L’equip d’arqueòlegs, Montserrat de Rocafiguera, Anna Morales i Jordi Gibert, del Museu de l’Esquerda, està molt content amb els resultats de les excavacions per les perspectives que obre el descobriment. El mur que s’ha trobat planteja la possibilitat de la presència d’un recinte fortificat, d’una ciutadella, i no només d’una muralla com es coneixia fins ara.

Les restes que s’han descobert són els fonaments de l’antic mur que tancava la fortalesa arran del cingle. Se sap que és ibèric perquè han aparegut diferents fragments de ceràmica de l’època. Encara no se sap la llargària total que devia tenir el mur, ni la direcció que seguia, ni on era l’entrada de la fortalesa, però sí que dibuixa un poblat diferent i el triple de gran del que es coneixia fins ara.  

Les excavacions, que formen part d’un projecte de recerca més ampli del món ibèric per part del Museu de l’Esquerda de Roda, han estat possibles gràcies al conveni de col·laboració que té l’Ajuntament de Folgueroles amb l’Esquerda. L’any passat ja es va fer una primera prospecció per identificar la possible presència d’un poblat relacionat amb la fortalesa. No hi va haver sort, però sí que es va descobrir l’antiguitat de les pedreres que hi ha molt a prop del jaciment i que demostraria que la pedra de Folgueroles ja s’explotava en l’època ibèrica.

Les primeres excavacions al Casol es van fer als anys 70 amb un equip d’aficionats locals dirigits encapçalats per Martí Cassany i dirigits per Eduard Junyent. Aquests van descobrir la muralla per fora i van obrir-la a màquina deixant visible l’aparença actual. Anys més tard, l’any 1982 un equip dirigit per M. Dolors Moles va començar una excavació que duraria deu anys i que treballaria a fons en cinc de les deu habitacions que formen el Casol. Tots els materials que es van trobar, sobretot fragments de ceràmica i la famosa arracada que es guarda al Museu Episcopal de Vic, va donar informació de la cronologia de la fortalesa. Es tracta d’una muralla fortificada de mitjans del segle III abans de Crist amb una vida molt curta de només cinquanta anys.

Rocafiguera, i la resta d’arqueòlegs, confia en poder seguir excavant al Casol per descobrir el perímetre total del jaciment i el possible poblat relacionat amb la fortalesa.