Escriptora i música, guitarrista (1962-1986). Autora dels poemaris “Paisatge amb hivern” i “El volcà". Narrativa “Capvespres de foc i de grana”.
L’Anna neix a Folgueroles (Osona) el 2 de novembre de 1962.
Des de molt joveneta destaca tant per les seves aptituds musicals com literàries.
Compagina els estudis de batxillerat a l’Institut de Vic amb la carrera de guitarra a l’Escola de Música de Vic i, més tard, al conservatori de Barcelona.
Estudia Filologia catalana a la Universitat de Barcelona, on es llicencia amb la tesina sobre l’obra Mites de Jordi Sarsanedes.
Com a professora de guitarra exerceix a l’Escola de Música de Vic, a la de Centelles i a la de Torelló i fa concerts a diversos pobles i ciutats de Catalunya.
El 1976 rep el premi Calldetenes amb el conte “David i el paraigües meravellós”
El 1981 se li concedeix el premi Primavera de Vic amb Capvespres de foc i de grana.
El 1986 rep el Premi de poesia Amadeu Oller per a poetes inèdits, amb l’obra Paisatge amb hivern. Aquell mateix any deixa preparada la seva segona obra El Volcà, que no veurà publicada, ja que mor prop de Montpeller (França) l’estiu del 1986.
L’any 1992 l’Ateneu de Folgueroles, amb la col·laboració de l’Ajuntament, institueix de forma biennal el premi literari “MEMORIAL ANNA DODAS I NOGUER”, destinat a remarcar la millor òpera prima publicada en llengua catalana d’un autor o autora que no sobrepassi els 30 anys, premi atorgat per un prestigiós jurat d’escriptors format per: M. Mercè Marçal, Jordi Sarsanedes, Emili Teixidor, Isabel-Clara Simó, Ramon Farrés, Ton Carrera, entre d’altres.
El Volcà està traduït al castellà per Caterina Riba i Marc Hidalgo “Soy como el trueno” Sabina editorial i a l’anglès per Clyde Moneyhun “The Volcano” Francis Boutle Publishers.
Molt poques vegades m'ha passat, i aquesta és una d'elles, que entre els centenars de versos que et toca llegir en el paper sovint tediós de membre d'un jurat, uns poemes et fan sentir que estàs disposada a defensar-los aferrissadament. Més encara perquè no s'hi interposa cap real o falsa modèstia que si fossin poemes propis: "Hi ha poemes que m'agradaria haver escrit jo" li vaig dir a l'Anna, i era ben cert. De poeta a poeta, no se m'acudí cap elogi millor.
Maria-Mercè Marçal, “Anna Dodas” dins Sota el signe del drac. Barcelona, Proa, 2004. Reeditat per Comanegra, 2020, p. 129-137.
